Avui tots tenim nevera a casa (ojo que no tots tenim aire condicionat, ni cal·lefacció, ni bidet, ni televisió), i l’objectiu de la nevera és no patir per la possibilitat de tenir aliments a mà. Que ens permetin sobreviure (una cosa que en molts casos donem per feta, i no, no ho és).

Doncs de la mateixa manera que avui tots tenim nevera, abans, tots tenien sequer. Un o altre.

Perquè el sequer, (que ara tots ens imaginem uns arquets dalt la casa, i no), era l’electrodomèstic (sense l’electro) que permetia deshidratar els aliments i per tant, conservar-los. No només aliments per les persones, també pels animals, de vegades s’hi assecaven garroves.

El sequer es una estructura, de vegades un poc precària, que li apareix a la casa amb més o menys traça i que bàsicament precisa d’un cobert i un lloc on estendre garroves o ametlles. O figues. O albercocs. O tomàquets, o penjar pebrots, blat de moro….les sobressades i els butifarrons eren un bé massa preuat per romandre abandonat al vent i a les habilitats escaladores dels vailets dels veïns, així que solíen guardar-se a la cuina, o en algun recambró interior.

El sequer, és, a més, un dels motors de creixement de l’habitatge, ja que en cas d’urgència ràpid es transforma en casa de dalt o en una altra estança i de mentres s’assequen les ametlles a la coberta, que això m’ho he trobat.

El que em crida l’atenció és la diversitat de formes. Així com hi ha elements que tenen morfologies molt similars, les liofilitzadores pageses tenen una varietat de formes esparverant. I moltes acaben convertitn-se en un porxet que dona a la casa de dalt i que finalement es tanca i queda com saleta o com habitació, i un altre sequer apareix en una altra banda insospitada de la casa.

Sembla imprescindible, en el moment en que s’ha d’assecar, que el sequer estigui cobert, perquè ara també se’ns oblida, però la pluviometria escassa que tenim ara a Eivissa, no era tal 40 o 60 anys enrrere, i les tabanades d’aigua eren freqüents.

Per això em crida l’atenció un element del qual només n’he trobat un i agraïria que algú m’ho fes sabre si en sap d’un altre:

El sequer de figues:

Sequer de figues, sí.

Sembla un petit talaiot, Éa una plataforma en forma de ferradura la qual es corona amb unes pedres planes que surten enfora, aparentment, em va dir el propietari, perque les cabres no hi pugin dalt.

I evidentment com tots els que hem secat figues a ca nostra sabem, en dos dies de sol ardent i farina estan llestes, el que passa és que si mentre et cau una pluja, ja pots córrer a rescatar-les o es podriran.

Vaja que per assecar figues en aquest sequer, has de saber quin temps farà. Cosa que sabien la majoria de pagesos.

Perquè com vaig llegir a alguna banda, abans, una mala previsió meteorològica no era un cap de setmana sense esquiar, era, sovint, uns quants mesos de passar gana.

En fi, acabo de veure la última ofensiva d’Israel a Gaza i em sembla tot d’una futilesa infinita. Han bombardejat tendes malgirbades on pernoctaven nens refugiats i les seves famílies. A més de gana, a la franja de Gaza es passa por, terror i misèria. Els pirates que saquejaven Eivissa fa 1.000 anys em semblen més humans que Netanyahu. No sé, potser exagero.

En fi.