Aquí hi ha una borda d’Erill la Vall. Adossada a vivenda Foto des de via pública. LA portella del bestiar a baix, la del fenc amunt.

Podria començar per la casa, però no. Per començar perquè al Pirineu no hi ha una tipologia d’habitatge tan summament sistematitzada com a l’arquitectura d’Eivissa.

I perquè al Pirineu es viu a pobles i la masia és l’excepció (tot i que el meu pare va néixer en una masia solitària al Pirineu, mire per on, però en conec poques més).

En canvi, des de la meva infantesa he vist diverses d’aquestes capsetes gairebé cegues culminades per una coberta molt empinada de pissarra, que al seu interior se sosté amb unes triangulacions de fusta molt particulars, a lliure albir del propietari, tirant d’intuïció, vaja, i amb les seves excepcions a cadascuna.

La borda sol ser un parelelepípede de dues plantes, amb una planta baixa per albergar les ovelles o vaques, o eugues, i amb una part superior per a la palla o fenc, l’herba. Ocasionalment el pastor (que no és el propietari) hi pernocta, però no és la norma,

De vegades es troben al mig del camp, altres adossades als habitatges, altres als límits del poble,

Els seus interiors eren memorables. Jo era petita, no tenia càmera de fotos ni pensava estudiar arquitectura, però els espais eren inoblidables, de castell de conte de fades. Cobertes costerudes, de vegades només de teules o pissarra sobre les biguetes. Altíssimes. Amb puntals de fusta per tot arreu, que no sabíem gaire bé què aguantaven. Repletes de palla que es tirava a baix per una portella per al bestiar. Recordo alimentar una mula que semblava que no tenia fons des de la part de dalt de la borda. I els parents de al casa em miraven divertits. La mula tota il·lusionada.

Recordo també tempestes bíbliques gairebé cada tarda dels estius de la meva infància, que feien que l’herba creixés desbocada i que en canvi no calaven ni una gota en una coberta aparentment precària.

Que diferent el paisatge ara.

És una arquitectura poc documentada i molt especulada.

Amb especulada vull dir que en el boom del 2000-2007 se’n van convertir moltes en apartaments, no que s’hagi fet cap suposició sobre el seu origen.

Al seu dia, a principis d’estiu, vam estar amb el meu fill petit a una borda a prop de Baqueira, per casualitat. Transformada en restaurant de luxe, m’hi vaig fer un cafè i vaig poder fer un parell de fotos. Pertanyia a la classe de semiencastades en terreny, amb accés de vaques a un extrem ia un nivell més baix, i l’entrada d’herba a l’oposat.

El cafè, bé, els preus, com a Eivissa. Vaja, que em trobava doblement com a casa. A l’entorn que em va veure créixer i pagant com si fos una guiri a Vara de Rey. Aquí us la deixo, si no us fa por pagar el cafè i un suc de pinya de pot per al nen a gairebé 7 euros.

M’han deixat fotografiar l’interior. L’estructura és completament original

Us l’heu d’imaginar sense barra ni xemeneia i plena d’herba seca, amb algunes eines en un racó.

Aquí la borda restaurant des de l´exterior. Sembla i és molt típic, que la coberta emergeix del terra, Això és perquè està adossada a un fort pendent i el seu accés posterior està una planta per sota, en semisoterrani És on dorm el bestiar, que d’aquesta manera es troba molt més resguardat de les gelades hivernals.

Aquí una borda que m’he trobat a Bausen

La Borda no ha de ser completament de pedra. La part baixa sí que es fa de maçoneria, però el tancament dels testers de la part de la coberta pot ser de fusta. De fet, moltes són així.

Aquí una a Bordés, Val d’Aran, valgui la redundància

Aquí la part posterior amb una portella dissimulada entre els llistons que tanquen el pis de dalt

La portella, per si no l’havíeu vist

Aquí l’entrada de la mateixa borda al pis inferior. En aquest cas pel lateral.

Aquí una cosa semblant a una borda però a Taüll city, molt llarga, s’adossa a l’habitatge de manera que la façana sud és habitatge i la nord borda.

Em sap greu perquè les millors fotos de bordes sense alterar les estic trobant a portals immobiliaris, i no hi ha documentació d’aquests edificis.

Que s’acaben amb la pèrdua de la funció. Les granges ara tenen altres estàndards….

Aquí uns interiors meravellosos.