La molt humil savina és la prota de l’entrada.

En general, i per sorpresa meva, hom creu que lo de la savina és arribar i moldre, que és un arbret molt simpàtic i molt protegit que creix aquí i allà, que poblava els Monegros amb profusió i que aquella fronda exuberant aragonesa va ser espoliada fins a les arrels per construir «La armada invencible», promoguda per Felip II l’ecologista. Que ara el poseu a parir però que va ser un visionari que va preveure l’actual paisatge dels entorns de Saragossa com l’ideal per la filmació d’Spaguetti Weterns, Els reis serveixen per coses com aquestes.

Armada que no va guanyar ni una sola batalla perquè la meitat va anar a petar al fons del mar després d’una tormenta i després l’altra meitat va ser delmada per la flota anglesa, amb sir Francis Drake, primogènit d’un granger i corsari de pro, al capdavant. Que el fill d’un predicador arribi a Sir de la cort anglesa per les seves habilitats de sàtrapa marí diu molt de les virtuts ecumèniques del seu pare.

Dit això les Pitiüses s’anomenen així per la seva fronda conífera i perquè grecs i romans anaven a cercar pins torturats pel vent en aquestes illes, per fer embarcacions de corbes sinuoses, aprofitant la forma que Eol havia donat a troncs i branques.

Però a més de pins, savines i ginebrons fan unes fustes més dures i de creixement més lent, que els illencs han anat fent servir per les cobertes de les seves cases les primeres i per fer castanyoles se segones.

En general hom creu que la savina la talles i a fer sostre, i no. El procés és força més lent. I passa per un cultiu minuciós, que recorda una mica l’escultura.

Per començar les savines es planten en marges vora la paret de pedra, sense destorbar els cultius alimenticis. I llavors comença un procés que pot durar ben bé de 20 a 30 anys, depenent de les expectatives de secció del tronc que tingui el futur constructor. I evidentment a major gruix, major habitació es podrà cobrir.

Dit això, no es tracta de plantar-les i ja està. Si bé allà en temps plovia una mica més, i no calia rec de cap manera, la savina és un arbret en principi rabassut i sense pretensions d’altura. De manera que per fer-lo biga se’l maltracta de la següent manera: amb freqüència anual o semestral es retallen totes les branquetes que surten del tronc incipient per la banda de baix, de manera que només queda un plomall a la part del terç superior. D’aquesta manera la futura bigueta s’estira cap amunt. Aquest procés dura unes dècades, amb major o menor èxit depenent de pluviometria, fertilitat del sol i cura que en pren el pagès.

Per que us en feu una idea, tinc una clienta que als 38 anys va pensar en tallar savina que el seu pare havia començat a cuidar per ella a l’edat de 5 anys. Bé, seccions de 15 cm després de 33 anys.

I esteu pensant, aquelles que són de més de 20 cm i tenen de 6 a 8 m de llarg? Quants anys tenen? Com han pelat les branques els pagesos? Amb una escala? Aquí en Miquel Àngel Porxet que n’ha posat unes quantes i que sap que qui en té una en pot demanar el que vulgui a un estranger enamorat de l’arquitectura d’Eivissa, m’ha il·luminat.

Als torrents, on hi ha vegetació atapeïda i hi ha força aigua i per tant sediments nutritius per la vegetació, la savina creix ufanosa i més ràpid. I molt més alta, perquè ha de buscar la llum. La vegetació de les vores compteix ferotge per la llum del sol, la savina s’ha d’estirar vulgui o no. I si és més alta, també és més ampla. D’aquí aquestes bigues de porxet o trencallums de porxo.

Més. Un cop es decideix construir, es ponderen les savines i es tallen les més adients (gruixudes), sempre en lluna nova i quan fa fred. Perquè? Perquè en hivern i amb lluna nova la saba és més a les arrels que al tronc. I per tant és més difícil perls xilòfacgs atacar-la. El corc vol humitat per medrar dins la fusta. Llavors, un cop tallada s’ha de pelar immediatament, perquè mentre la fusta és tendra, l’escorça corre molt bé i és fàcil de treure, però a la que es seca és un suplici. Assecar-la suposa uns quants mesos. I llavors ja està llesta per fer-se servir.

Així que quan una pagesa paria al primogènit, fàcilment els pares primerencs es decidien a cuidar savines per que un cop el mosso fos crescut i per casar, hi hagués la fusta que calia per la casa de dalt.

Al proper capítol, altres tècniques de col·locació de biguetes i jàsseres.