-
Arquitectura tradicional a Eivissa XI, l’aigua fosca
Si la passada entrada parlàvem de les aigües netes, avui toca parlar de les aigües brutes, el clavegueram. Ras i curt, a Eivissa ciutat no n’hi havia i a Eivissa illa eren els tancons de figueres de moro. Això vol dir que la salubritat a Vila era molt més escassa que al camp, i que…
-
arquitectura tradicional en Ibiza X, la escasez y el agua
Gaston Villiers, artista y grabador que se dio un garbeo por Ibiza a finales del s XIX documentó la compañía de suministro de aguas de la ciudad, lo que hoy sería Aqualia. en lugar de tubos de propileno, carretas, cátaros y burros. Hoy que vamos casi por los 35l/m2 de lluvia en la ciudad de…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa X de l’escassetat i l’aigua
Avui que anem casi pels 35l/m2 a la ciutat d’Eivissa i he hagut d’anar a rescatar els nens de l’escola, literalment, he trobat avinent publicar l’entrada de l’aigua. Aigua. Després d’escriure sobre l’arquitectura de l’escassetat vaig fer el sopar (que vol dir que vaig posar a escalfar brou i em vaig fer un té). Després…
-
Arquitectura (minúscula) tradicional en Ibiza IX. Las casas ínfimas
El diseño de habitáculos no es exclusivo de los seres humanos y hay uno que siempre me ha fascinado, quizás porque mi padre hacía miel, mis dos abuelos hacían miel, mi tío hacía miel.Cuando era pequeña yo pensaba que todo el mundo tenía abejas en algún lugar de tierra. Que era lo normal. Y no.…
-
Arquitectura (minúscula) tradicional a Eivissa IX. Cases ínfimes.
El disseny d’habitacles no és exclusiu dels éssers humans i n’hi ha un que sempre m’ha fascinat, potser perquè el meu pare feia mel, els meus dos avis feien mel, el meu oncle feia mel. Quan era petita jo pensava que tothom tenia abelles en algun tros de terra. Que era el normal. I no.…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa VIII, l’escassetat.
Una conversa domèstica al respecte de ser ric o pobre ha donat molt a ca meua. Quan tens un fill a l’institut veus, per bé o per mal, que la posició socioeconòmica comença a ser alguna cosa una mica massa important per ells. He dit massa important? Potser estic ficant la pota i tenen raó.…
-
Arquitectura tradicional en Ibiza VIII, la escasez.
Una conversación doméstica con los niños al respecto de ser rico o pobre ha dado para mucho. Cuando tienes un hijo en el instituto, ves que para bien o para mal, la posición socioeconómica empieza a ser algo demasiado importante para ellos. ¿He dicho demasiado? A lo mejor estoy metiendo la pata. Porque algunos profesores…
-
Arquitectura tradicional en Ibiza VII, las cosas pequeñas de construir
Después de la entrada del «porxo», tuve una animada tertulia con un lector que yo no me imaginaba tan estudioso y tan dedicado, por aquello de que yo no estoy inserta en la red social ibicenca (esas cosas las dejo por mi maridito, espécimen autóctono) y resulta que el tertuliano es una eminencia en cosas…
-
Arquitectura Tradicional a Eivissa VII, les coses petites de construir.
Després de l’entrada del porxo, vaig tenir una animada tertúlia amb un lector que jo no m’imaginava tan estudiós i tan dedicat i tan culte, per allò de que jo no estic inserta a la xarxa social eivissenca (aquestes coses les deixo pel meu home, espècimen autòcton) i resulta que el tertulià és una eminència…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa VI, arbres i plantes
El meu home volia que fes una entrada de molí de sang, trull o això però em semblava una mica que tothom ho sap tot d’això, i m’agradaria tornar al trull de Can Reial a veure com està, abans d’escriure’n una. O al Trull de la Penella. I li he dit que em sembla que…