-
Arquitectura tradicional en Ibiza XII, vigas y jácenas
La muy humilde sabina es la prota de la entrada. En general, y por mi sorpresa, se cree que lo de la sabina es llegar y besar el santo; que es un arbolito muy simpático y muy protegido que crece aquí y allá, que poblaba los Monegros con profusión y que aquella fronda exuberante aragonesa…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa XII, les bigues, primera part.
La molt humil savina és la prota de l’entrada. En general, i per sorpresa meva, hom creu que lo de la savina és arribar i moldre, que és un arbret molt simpàtic i molt protegit que creix aquí i allà, que poblava els Monegros amb profusió i que aquella fronda exuberant aragonesa va ser espoliada…
-
Arquitectura (y diseño) Magdaleniense II, la Grotte de la Vache
El campamento de la Grotte de la Vache es un inmenso cementerio. No porque haya enterramientos humanos, no. No se ha encontrado cuerpo humano alguno en las inmediaciones de Bedeilhac, Mas d’Azil, la Grotte de Niaux o la Grotte de la la Vache… Quizás lo debiéramos definir como basurero. Pero tampoco estaríamos en lo cierto.…
-
Arquitectura magdaleniense I, Iglesias naturales
Aficionada que soy a las cuevas pintarrajeadas, este verano he obligado a mi sufrida prole a acompañarme en un circuito por la hermosa zona del Ardéche francés, a varios tiros de piedra de mi pueblo en el Pirineo. Decidiendo un poco al azar qué cuevas íbamos a visitar. Bueno, vimos la cueva de Bédeilhac, la…
-
Bon Nadal
És hivern i la neu ha fet de la muntanya com les pàgines verges del meu quadern. M’alço i el vent duu volves desesperades, a racons, troncs i torrents i clava agulles gelades a estanys i branquillons innocents. Al blanc juguen la canalla, al bosc i al carrer, nevats, com quan esmercen tinta sobre el…
-
Arquitectura tradicional en Ibiza XI, el agua oscura
Si la pasada entrada hablábamos de las aguas limpias, hoy toca hablar de las aguas sucias, el alcantarillado. En breve, en Ibiza ciudad no había y en Ibiza isla eran las verjas de chumberas.Esto significa que la salubridad en Vila (Ibiza ciudad) era mucho más escasa que en el campo, y que los olores debían…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa XI, l’aigua fosca
Si la passada entrada parlàvem de les aigües netes, avui toca parlar de les aigües brutes, el clavegueram. Ras i curt, a Eivissa ciutat no n’hi havia i a Eivissa illa eren els tancons de figueres de moro. Això vol dir que la salubritat a Vila era molt més escassa que al camp, i que…
-
arquitectura tradicional en Ibiza X, la escasez y el agua
Gaston Villiers, artista y grabador que se dio un garbeo por Ibiza a finales del s XIX documentó la compañía de suministro de aguas de la ciudad, lo que hoy sería Aqualia. en lugar de tubos de propileno, carretas, cátaros y burros. Hoy que vamos casi por los 35l/m2 de lluvia en la ciudad de…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa X de l’escassetat i l’aigua
Avui que anem casi pels 35l/m2 a la ciutat d’Eivissa i he hagut d’anar a rescatar els nens de l’escola, literalment, he trobat avinent publicar l’entrada de l’aigua. Aigua. Després d’escriure sobre l’arquitectura de l’escassetat vaig fer el sopar (que vol dir que vaig posar a escalfar brou i em vaig fer un té). Després…
-
Arquitectura (minúscula) tradicional en Ibiza IX. Las casas ínfimas
El diseño de habitáculos no es exclusivo de los seres humanos y hay uno que siempre me ha fascinado, quizás porque mi padre hacía miel, mis dos abuelos hacían miel, mi tío hacía miel.Cuando era pequeña yo pensaba que todo el mundo tenía abejas en algún lugar de tierra. Que era lo normal. Y no.…