Categoría: Ibiza
-
Arquitectura tradicional de Ibiza (y Formentera) XIV. Cubiertas
Está lloviendo, y éste es el momento de hablar de cubiertas. Que si nlas cubiertas estaríamos mojados. Como ya habíamos hablado de las vigas y los entrevigados y de paso del marés y de los entrevigados de marés, he pensado que se puede hablar de lo que va arriba y de por qué es tan…
-
Arquitectura tradicional d’Eivissa (i Formentera) XIV. Sostres.
Està plovent, i aquest és el moment de parlar de cobertes. Com que ja havíem parlat de les bigues i els entrebigats i entre mig del marés i dels entrebigats de marés, he pensat que es pot parlar del què hi va dalt i de perquè és tan important el manteniment de les cobertes (tradicionals…
-
Arquitectura tradicional d’Eivissa XIII…ui, no, de Formentera! Marès…
Anava a continuar la singladura de descripció d’arquitectura tradicional i comptant que anava per l’entrebigat, he recordat una cosa si més no curiosa d’un habitatge que per bé o per mal ens ha tocat intervenir. I que no està a Eivissa, està a Formentera. Tots tenim present que l’entrebigat més emblemàtic o potser el més…
-
Arquitectura tradicional en Ibiza XII, vigas y jácenas
La muy humilde sabina es la prota de la entrada. En general, y por mi sorpresa, se cree que lo de la sabina es llegar y besar el santo; que es un arbolito muy simpático y muy protegido que crece aquí y allá, que poblaba los Monegros con profusión y que aquella fronda exuberante aragonesa…
-
Arquitectura tradicional en Ibiza XI, el agua oscura
Si la pasada entrada hablábamos de las aguas limpias, hoy toca hablar de las aguas sucias, el alcantarillado. En breve, en Ibiza ciudad no había y en Ibiza isla eran las verjas de chumberas.Esto significa que la salubridad en Vila (Ibiza ciudad) era mucho más escasa que en el campo, y que los olores debían…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa XI, l’aigua fosca
Si la passada entrada parlàvem de les aigües netes, avui toca parlar de les aigües brutes, el clavegueram. Ras i curt, a Eivissa ciutat no n’hi havia i a Eivissa illa eren els tancons de figueres de moro. Això vol dir que la salubritat a Vila era molt més escassa que al camp, i que…
-
arquitectura tradicional en Ibiza X, la escasez y el agua
Gaston Villiers, artista y grabador que se dio un garbeo por Ibiza a finales del s XIX documentó la compañía de suministro de aguas de la ciudad, lo que hoy sería Aqualia. en lugar de tubos de propileno, carretas, cátaros y burros. Hoy que vamos casi por los 35l/m2 de lluvia en la ciudad de…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa X de l’escassetat i l’aigua
Avui que anem casi pels 35l/m2 a la ciutat d’Eivissa i he hagut d’anar a rescatar els nens de l’escola, literalment, he trobat avinent publicar l’entrada de l’aigua. Aigua. Després d’escriure sobre l’arquitectura de l’escassetat vaig fer el sopar (que vol dir que vaig posar a escalfar brou i em vaig fer un té). Després…
-
Arquitectura (minúscula) tradicional a Eivissa IX. Cases ínfimes.
El disseny d’habitacles no és exclusiu dels éssers humans i n’hi ha un que sempre m’ha fascinat, potser perquè el meu pare feia mel, els meus dos avis feien mel, el meu oncle feia mel. Quan era petita jo pensava que tothom tenia abelles en algun tros de terra. Que era el normal. I no.…
-
Arquitectura tradicional a Eivissa VIII, l’escassetat.
Una conversa domèstica al respecte de ser ric o pobre ha donat molt a ca meua. Quan tens un fill a l’institut veus, per bé o per mal, que la posició socioeconòmica comença a ser alguna cosa una mica massa important per ells. He dit massa important? Potser estic ficant la pota i tenen raó.…
Crônica de Llastarri 