A l’aparcament del Aldi.

Feia bona cara i prenia el sòl apaciblement.

Lluny de qualsevol serp. Se la veu rodanxona

Quan s’ha afartat de veure’m fent-li fotos, s’ha tirat de cap al forat entre llambordes que té a la vora.

A l’aparcament de l’Aldi deuen regar de tant en tant per qüestions de neteja (si no ho fa la patrulla de neteja de l’ajuntament ben de matí al carrer ,amb el qual té aigua assegurada un cop al dia. En entorns urbans les serps no entren tant ni molt menys.

He tingut cura d’una gàbia trampa amb rateta per caçar serps amb molt poc èxit de caçadora. Cap serp però he vist el decliu de sargantes a les immediacions de l’entorn on la gàbia era .

Potser el següent pas, vist que la exterminació dels ofidis no funciona, es crear ambients amables dintre de la perifèria urbana i dins les pròpies urbs per tal que les sargantanes proliferin en entorns una mica més segurs. Aigua, extensions verdes, parcs, i refugis escletxa, per on una serp grossa no es pot encabir. Les sargantanes grimpen, a les serps els costa més.

Si les serps han arribat als illots i han extingit les subespècies, és perquè als illots no hi ha persones. Som l’animal més letal del planeta, això ho tinc clar.

A un parc infantil tothom posarà el crit al cel si al Parc de la Pau (ara de l’Amistat) hi ha una serp vora els nens. Però ningú aixecarà una cella per una sargantana.

Pors atàviques. Les hauríem d’aprofitar.